Va desaparèixer entre la
ciutat adormida, caminant pels carrers més
foscos i vorejant les places, fugissera. Sempre a l’empar de les ombres, alerta
a cada cantonada, va abandonar el seu barri de sempre. A poc a poc, la seva
ombra es va anar difuminant sota la lum grisa dels fanals, els seus colors es
van aigualir amb la humitat de la nit i, a trenc d’alba, el camió de la neteja
va eliminar l’últim rastre.
No va deixar escrit cap
comiat ni va tancar la clau del gas. Ningú la va enyorar. Havia sortit a cercar
llibertat i es va perdre.
Tercera setmana del concurs de relats
encadenats a la biblioteca Mercè Rodoreda. Frase d'inici: "Va
desaparèixer entre la ciutat adormida"
Desapareció entre la
ciudad dormida, caminando por calles oscuras i rodeando las plazas, huidiza. Siempre
al amparo de las sombras, alerta en cada esquina, abandonó su barrio de
siempre. Poco a poco, su sombra se fue difuminando bajo la luz gris de las
farolas, sus colores se diluyeron con la humedad de la noche y, al amanecer, el
camión de la limpieza eliminó el último rastro.
Anna López
Podéis leer éste y otros más relatos en:
Anna López
M'agrada la banda sonora que li has posat. Molt adient.
ResponderEliminarGràcies
Gràcies. Va ser casualitat.Primer va ser pensar en incloure aquest relat en el meu blog i l'endemà un músic a un passadís del metro tocaba aquesta peça. Li vaig preguntar com es deia la cançó i em va semblar bé possar.la acompanyant Ànima.
ResponderEliminar