jueves, 29 de enero de 2015

Ànima ( Anna López)



Va desaparèixer entre la ciutat adormida, caminant  pels carrers més foscos i vorejant les places, fugissera. Sempre a l’empar de les ombres, alerta a cada cantonada, va abandonar el seu barri de sempre. A poc a poc, la seva ombra es va anar difuminant sota la lum grisa dels fanals, els seus colors es van aigualir amb la humitat de la nit i, a trenc d’alba, el camió de la neteja va eliminar l’últim rastre.

No va deixar escrit cap comiat ni va tancar la clau del gas. Ningú la va enyorar. Havia sortit a cercar llibertat i es va perdre.


Tercera setmana del concurs de relats encadenats a la biblioteca Mercè Rodoreda. Frase d'inici: "Va desaparèixer entre la ciutat adormida"



Alma

Desapareció entre la ciudad dormida, caminando por calles oscuras i rodeando las plazas, huidiza. Siempre al amparo de las sombras, alerta en cada esquina, abandonó su barrio de siempre. Poco a poco, su sombra se fue difuminando bajo la luz gris de las farolas, sus colores se diluyeron con la humedad de la noche y, al amanecer, el camión de la limpieza eliminó el último rastro.
No dejó nota de despedida ni cerró la llave del gas. Nadie la echó de menos. Había salido buscando libertad y se perdió.


                                                                                                                                    Anna López 

Podéis leer éste y otros más relatos en:

Anna López

2 comentarios:

  1. M'agrada la banda sonora que li has posat. Molt adient.
    Gràcies

    ResponderEliminar
  2. Gràcies. Va ser casualitat.Primer va ser pensar en incloure aquest relat en el meu blog i l'endemà un músic a un passadís del metro tocaba aquesta peça. Li vaig preguntar com es deia la cançó i em va semblar bé possar.la acompanyant Ànima.

    ResponderEliminar